Josep Maria Puente va arribar al Joventut procedent del Círcol, on havia estat a la junta de l'entitat i d'on va ostentar la presidència de la secció de bàsquet. Entraria a formar part de la Junta Directiva del Joventut l'any 1973, sota el mandat d'Antoni Mas Vilalta, i l'estiu de 1974 va ser nomenat representant dels clubs de Primera Divisió a la Junta Directiva de la Federació Nacional de Bàsquet, el mateix càrrec que ocuparia a la Federació Catalana. Cap de relacions públiques i vicepresident, va ser responsable, juntament amb en Antoni Mas Vilalta, de l'arribada d'Slavnić a la Penya.

Va encarregar-se de les relacions internacionals del club sota el mandat de Joan Rosàs fins que va dimitir a mitjans de 1979. L'estiu de 1980 Santiago March, acabat d'escollir com a nou president de la Penya, el va cridar per oferir-li la vicepresidència i la responsabilitat de les relacions públiques. En el mes de novembre va dimitir del seu càrrec a petició de March, per una sèrie d'incidents amb Manel Barceló en els que estava implicat també Santillana.

L'estiu de 1982, després de la dimissió de Santiago March, va sonar com a candidat a la presidència del club, però finalment ell mateix desestimà aquella opció.