Antoni Mas, soci del Joventut des de l'any 1932, en va ser jugador de l'equip de reserves durant algunes temporades als anys 40.

Mas va tenir una dilatada trajectòria com a directiu verd-i-negre. La temporada 1947-48, indignat pel robatori arbitral sofert en el darrer i decisiu partit del Campionat d'Espanya, es va dirigir a la llotja presidencial escridassant les autoritats titllant-les de lladres, sent castigat posteriorment amb una desqualificació a perpetuitat; una sanció que, per sort, mai s'arribaria a executar.

La temporada 1966-67 és un dels fundadors de l'entitat "Amics del Joventut", que seria cabdal econòmicament parlant per al futur de la Penya. L'any 1969 és el primer en que es fa referència a ell com a president del club, rellevant Antoni Viñallonga, qui passaria a ser president honorífic. Sota el seu mandat es van reforçar les estructures del club, amb el vicepresident Daniel Fernández i el director esportiu Francesc Cairó, significant el salt del club a l'èlit del bàsquet continental.

L'any 1978, el darrer amb Mas a la presidència, es va guanyar a Vitòria la segona lliga de la història del club.

Va tornar al club el 1980, sota el mandat de March, aquest cop a presidir la Comissió Econònimca.

L'any 1973, poc abans de l'inici de l'Eurobasket celebrat a Badalona i Barcelona, la Federació Catalana li va imposar la Medalla de Plata per la seva dedicació al món del basquetbol en l'àmbit directiu. Ja retirat, fou nomenat president d’honor del club i membre d’honor de la FIBA l'any 1980.

Va morir a Badalona el 9 de desembre de 2013.