Jugador
Parés va formar part de l'equip que va disputar el primer partit de la història de la Penya, el que es va disputar contra contra la Penya Ni Cinc, formada per un combinat de membres de la Unió Gimnàstica i l'Ateneu, i que es va guanyar per 5 a 3.
Els altres membres d'aquell primer equip van ser: Estruch, Campmany, Jané, Massot i Lloret. Aquell mateix any també va jugar en el primer campionat de Badalona de debutants.
A banda de jugador de basquetbol, va ser també un destacat nedador del CN Badalona i del CN Barcelona.
Després de la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Mèxic, arribant a ser administrador general de la Companyia Ybarra a la localitat d'Ensenada. Metge i docent, el 1968 fundà l'Escola d'Infermeria. Va guanyar un premi de periodisme amb la seva feina «Un diálogo sion importancia». És autor de «Entre la verdad y la mentira» (novel·la, premi Fundació Rodríguez 1957), «El hombre que habla solo» (1977) i «La vida es un fraude».