Jugador
Josep Gual va jugar a la Penya durant els anys 30 del segle XX. Durant aquells primers anys eren força habituals els canvis d'equip d'un any a l'altre. Gual arriba al Centre Esportiu Badaloní (encara no s'anomenava Joventut) el 1935, i hi jugaria al llarg de tres temporades durant la Guerra Civil. Després marxaria a la la Unió Gimnàstica de Badalona, d'on provenia, i hi continuaria destacant per la seva capacitat encistelladora. Sembla que torna a jugar novament amb el Joventut a finals de la dècada.
Internacional
L'any 1936 va ser inclòs en la selecció de l'Agrupació de Catalunya, juntament amb un altre jugador del Centre Esportiu Badaloní, Antoja, per disputar un partit contra la selecció de jugadors de la Federació Catalana.
L'any 1967, ell i en Josep Maria Guillén van rebre l'insígnia d'or del club per ser els autors del nou himne-sardana del club. Aquest himne s'havia estrenat aquell mateix dia, en el partit d'homenatge al Joventut, proclamat unes setmanes abans campió de Lliga per primera vegada a la seva història.
Va debutar el 26 de maig de 1935, a fora vs. Joventut de Lliga Catalana (Partit amistós)
Va debutar en partit oficial el 22 de desembre de 1935, a fora vs. Renaixement BC (Camp. Catalunya Agr. BB)