verd-i-negres
Foto (1951): © Francesc Xavier Estruch
Marcel·lí Maneja
Marcel·lí Maneja Granel
L'Hospitalet de Llobregat
5 de juny de 1921

✝ L'Hospitalet de Llobregat
12 d'agost de 2015
Base
168 cm.
60 kg.
TRAJECTÒRIA
Jugador
1933-1938
|
Atlètic BC Júniors - Cat. inferiors
1938-1939
|
Atlètic BC Júniors
1939-1943
|
CB L'Hospitalet
1943-1944
|
RCD Espanyol
1944-1947
|
Centre Catòlic de l'Hospitalet
1947-1953
|
Club Joventut Badalona
Entrenador
1952-1953
|
UE Sants
6 temporades al primer equip
1947-1953
|
Club Joventut Badalona
PALMARÈS
3 Campionats d'Espanya (1940, 48 i 53)
5 Campionats de Catalunya (1940, 41, 49, 52 i 53)
1 Campionat d'Espanya júnior (1935)
1 Campionat de Catalunya júnior (1935)
2 Copes General Orgaz (1950 i 51)
3 Copes Hernán (1949, 50 i 51)
2 Tornejos Vicente Bosch (1949 i 50)
1 Trofeig Guarner (1944)
Bio Penya
Estadística
Media
BIO
PENYA
Jugador

Marcel·lí Maneja, "la fletxa", va arribar a la Penya el 1947 procedent del Cercle Catòlic de l'Hospitalet, substituint Peón a l'equip.

Maneja, sempre amb el seu inconfusible mocador al cap, va ser un jugador admirat per tothom per la seva gran rapidesa, amb un estil de joc molt personal caracteritzat per la seva facilitat per aconseguir tirs i la seva gran precisió. Li agradava que el comparessin amb el seu ídol, Arnaud, un fabulós davanter del Patrie.

El 1948 es va proclamar campió d'Espanya, sent la primera vegada que la Penya aconseguia aquest títol. Maneja, amb 12 punts, va ser el segona màxim anotador de la final disputada davant el Reial Madrid, per darrera del seu company d'equip Oller.

La temporada 1948-49 va guanyar el primer Campionat de Catalunya de la història del club. Aquella mateixa temporada, Gubern i ell es van negar a sortir a l'entrega de trofeus del Campionat d'Espanya, indignats pel robatori arbitral sofert en el darrer i decisiu partit, i van sofrir una desqualificació de sis mesos.

Entrenador

En retirar-se com a jugador el 1953 passa a ser entrenador de la UD Sants, equip amb el que obté el quart lloc al Campionat de Catalunya.

Internacional

Va ser internacional amb la selecció espanyola 4 vegades. La primera vegada va ser en el primer partit que Espanya disputava després de la Guerra, vuit anys després del subcampionat europeu de Ginebra. Aquell partit, que també va jugar Kucharski, es va disputar a Tolosa en un camp de gespa, i el va guanyar la selecció francesa per un punt. La premsa local va lloar el joc de Maneja apodant-lo "la fletxa catalana", per la seva velocitat i el seu fabulós dribling.

Els altres tres partits de Maneja van ser els següents que va disputar la selecció durant la post-guerra, els anys 1947 i 1948. Aquest darrer any, uns dies abans de la final de Burgos, Maneja va jugar davant Portugal (10 punts, a Lisboa) i França (8 punts, a Madrid).

També va disputar diversos partits amb la Selecció catalana. En el mes de setembre de 1938 jugà contra el CRE Artilleria, i va ser el màxim anotador de la selecció anotant 8 dels 26 punts de l'equip. En el mes de setembre de 1940 va anotar 8 dels 23 punts que va anotar la catalana a la castellana al Gran Price. El 1942 va jugar el partit que representava el primer matx internacional del combinat català durant la postguerra. Ell amb 6 punts i Kucharski amb 15 van ser els màxims anotadors en la victòria davant l'Urania Genève Sport per 28 a 11.

En el mes de març de 1943 jugaria contra Castella, i a l'agost a Sabadell. El 1944 hi jugaria dos partits més contra Castella: un al Price de Barcelona i l'altre al Frontón de Recoletos. En aquests dos partits també hi participarien altres dos jugadors que van defensar la samarreta de la Penya: Kucharski i Peón.

El 1947, ja a la Penya, va tornar a jugar amb la selecció catalana, aquesta vegada enviada al Torneig de Niça per la Federació Espanyola per evitar el bloqueig de les autoritats, tal i com havia succeït als Jocs Olímpics de Londres. En aquella selecció també hi van ser Bassó, Oller, Gubern i Baró, entre altres, i van acabar en segona posició.

Més...

Es va retirar com a jugador l'any 1953, als 32 anys, afectat per una lesió de menisc. El Nadal de 1954 la Penya va organitzar un festival en honor seu, disputant un partit davant la Selecció Catalana. També es va celebrar un altre matx entre el Sant Josep i l'equip del Joventut campió d'Espanya el 1948.

Va rebre la Medalla d'Honor de la FEB, la Medalla de Mèrit de la Federació Catalana (1953) i l'ensenya d'or i brillants del Joventut.

Va morir al seu L'Hospitalet natal el 12 d'agost de 2015, a l'edat de 94 anys.