Francesc Buscató, més conegut com "Ninu", practicava bàsquet, futbol i handbol indistintament, fins que es declinà pel bàsquet als deu anys. Arriba a la UER Pineda als 14 anys, i el seu entrenador Quico Martínez es fixa en ell i el puja al primer equip amb només quinze anys.

El "Ninu" Buscató fitxa per la Penya la temporada 1964-65 procedent d'un Aismalíbar que es dissolia. Però aquesta no era la seva primera experiència de verd-i-negre: uns anys abans, en el mes de desembre de 1961, ja havia disputar el Torneig Internacional de Lieja reforçant la Penya, sent triat com el millor jugador del torneig.

La temporada 1966-67 es proclama campió de lliga, sent ell el segon màxim anotador de la competició amb 357 punts, per darrera del seu company d'equip Alfonso Martínez.

Buscató va anotar la primera cistella del nou pavelló d'Ausiàs March, inaugurat en el mes de setembre de 1972 en un partit amistós davant el Reial Madrid.

El 14 de juny de 1973 es van celebrar a Badalona i Madrid dos partits d'homenatge a Emiliano i Buscató, ambdos contra una selecció europea. L'últim partit de Buscató com a jugador seria gairebé un any més tard: a Alacant el 25 de maig de 1974, a la final de Copa contra el Reial Madrid, una altra final marcada pels àrbitres, qui van impedir que Buscató s'acomiadés aixecant el seu darrer títol com a capità verd-i-negre. Diversos equips es van interessar en allargar la seva estada a les pistes de joc: va rebre ofertes locals, italianes, i fins i tot una marejant oferta del Barcelona de tres milions per una temporada. El "Nino", però, va ser fidel a la seva paraula i es retirava definitivament de les pistes com a jugador.

L'any 1975 seu a la banqueta del Joventut com a assistent de Kucharski. La temporada no va ser gaire bona i, a molt punts del Reial Madrid a la lliga, tots dos van haver de sortir per la porta del darrera del club en quedar eliminats de la Korac a Torí.

Va ser 222 vegades internacional amb la Selecció espanyola, tot un rècord a l'estat espanyola en aquella època. Per commemorar el seu primer centenar de partits amb la samarreta de la selecció, el Joventut li va retre homenatge en el partit de presentació de la temporada 1966-67 en un partit davant l'Standard de Lieja. Buscató també faria el servei d'honor en el partit de futbol d'aquell mateix cap setmana entre el CF Badalona i el Constància d'Inca.

A l'Europeu de 1969 disputat a Nàpols va ser triat dins el quintet ideal de la competició. Un any més tard, a París, la UNESCO li va concedir el Trofeig Fair Play. Es va acomiadar de la selecció en el mes d'octubre de 1973 amb la medalla de plata aconseguida a l'Eurobasket celebrat a Barcelona i Badalona.