Jugador
Josep Lluís va arribar a la Penya la temporada 1962-63 provinent del Reial Madrid.
Va jugar set temporades consecutives al Joventut sent el capità de l'equip. La seva darrera temporada com a jugador verd-i-negre va ser la temporada 1968-69, en la que va guanyar la Copa del Generalíssim davant el Reial Madrid, en una final disputada a Ourense. La temporada següent, tot i que ell volia seguir jugant sense participar tant per no forçar el genoll, el club li va demanar que agafés el relleu a la banqueta del primer equip substituint a Kucharski.
Properament.
Entrenador
L'any 1969, tot just acabat de penjar les botes com a jugador, agafava el relleu a la banqueta després de l'adéu de Kucharski. Lluís va ser el primer entrenador de la Penya en "donar molt de moviment a la banqueta", tal i com ho descriu la premsa de l'època, trencant així amb la dinàmica existent de jugadors titulars i suplents semblant a la del futbol. A més, l'estiu següent, viatja als Estats Units per aprendre de diferents entrenadors nord-americans.
En una primera etapa, va ser entrenador de la Penya i supervisor de la resta d'entrenadors del club des de la temporada 1969-70 fins la 74-75, amb l'excepció de la temporada 72-73, en la que va seure a la banqueta el seu amic Clinton Morris i ell va assumir la secretaria tècnica del club. L'any 1975 va ser rellevat de la banqueta per la dupla formada per Kucharski i Buscató.
L'any 1979, després de quatre anys col·laborant amb Díaz Miguel i viatjant als Estats Units per aprendre dels clínics que allà es realitzaven, torna a ocupar la banqueta per suplir l'adéu de Serra. Agafa l'equip en el mes de març de 1979 i, a més de finalitzar el que quedava de temporada, s'encarrega de la direcció de l'equip la temporada 1979-80, tot i que el contracte inicial era per més anys.
Internacional
Va debutar amb la selecció el 10 de març de 1957 en un partit de la selecció espanyola davant Portugal, i l'estiu de 1964 aconseguia la fita de ser el primer jugador en disputar 100 partits amb la selecció espanyola.
Amb la selecció catalana va jugar davant la castellana el 1957 a Madrid, un matx que es recorda perquè es va haver de decidir en dues pròrrogues.
