Jorge Cuello va arribar a la Penya la temporada 1961-62 procedent del FC Barcelona, juntament amb els germans Alfonso i José Luis Martínez, després que Enric Llaudet dissolgués l'equip blaugrana uns mesos abans. Cuello es convertia d'aquesta manera en el primer jugador estranger de la Penya.

Uns anys abans, Cuello ja havia reforçat a la Penya en partits amistosos internacionals disputats més enllà de les nostres fronteres.

Va destacar com a jugador per la seva gran tècnica individual, a més de pel seu tir a cistella d'una gran efectivitat, tot i que una lesió d'esquena va impedir gaudir del seu joc durant la totalitat de la temporada.

A l'estiu de 1962 tornava al FC Barcelona, on jugaria una temporada més abans de marxar a Andalusia per ajudar a aixecar el bàsquet a la regió andalusa.

Va ser internacional amb la selecció catalana en el Torneig del Comitè Olímpic Internacional, celebrat a Madrid la temporada 1955-56, en que es va derrotar a França a les semifinals i a la selecció castellana a la final. També va formar part de l'equip de la selecció catalana que es va enfrontar al Syracuse, a Barcelona, i del que es va enfrontar al Montgat en homenatge a Joan Dalmau.

Va estar convocat amb la selecció espanyola com un dels millors components de la catalana, però Saporta finalment no va arribar a fer-lo debutar per no haver nascut al territori espanyol.