Francesc Granados es va formar a la pedrera del Joventut, i va jugar a la Penya 4 temporades: 1956-57, 1957-58, 1958-59 i 1959-60. Va ser campió d'Espanya l'any 1958 i de Catalunya un any abans, el 1957.

Granados destacava pel seu físic, de gairebé dos metres d'alçària, i el primer partits on va començar a fer-se un nom va ser davant l'Espanyol al Torneig Samaranch de 1958 on, amb només divuit anys, va ser capaç de doblegar a tot un Peter Reimer, el gran americà que jugava amb els blanquiblaus.

L'estiu de 1960 marxava a treballar a França, desvinculant-se així del Joventut.