Marcel·lí Maneja, "la fletxa", va arribar a la Penya el 1947 procedent del Centre Catòlic de l'Hospitalet, substituint Peón a l'equip.

Maneja, sempre amb el seu inconfusible mocador al cap, va ser un jugador admirat per tothom per la seva gran rapidesa, amb un estil de joc molt personal caracteritzat per la seva facilitat per aconseguir tirs i la seva gran precisió. Li agradava que el comparessin amb el seu ídol, Arnaud, un fabulós davanter del Patrie.

El 1948 es va proclamar campió d'Espanya, sent la primera vegada que la Penya aconseguia aquest títol. Maneja, amb 12 punts, va ser el segon màxim anotador de la final disputada davant el Reial Madrid, per darrera del seu company d'equip Oller.

La temporada 1948-49 va guanyar el primer Campionat de Catalunya de la història del club. Aquella mateixa temporada, Gubern i ell es van negar a sortir a l'entrega de trofeus del Campionat d'Espanya, indignats pel robatori arbitral sofert en el darrer i decisiu partit, i van sofrir una desqualificació de sis mesos.

En retirar-se com a jugador el 1953 passa a ser entrenador de la UD Sants, equip amb el que obté el quart lloc al Campionat de Catalunya.

Va ser internacional amb la selecció espanyola 4 vegades. La primera vegada va ser en el primer partit que Espanya disputava després de la Guerra, vuit anys després del subcampionat europeu de Ginebra. Aquell partit, que també va jugar Kucharski, es va disputar a Tolosa en un camp de gespa, i el va guanyar la selecció francesa per un punt. La premsa local va lloar el joc de Maneja apodant-lo "la fletxa catalana", per la seva velocitat i el seu fabulós dribling.

Els altres tres partits de Maneja van ser els següents que va disputar la selecció durant la post-guerra, els anys 1947 i 1948. Aquest darrer any, uns dies abans de la final de Burgos, Maneja va jugar davant Portugal (10 punts, a Lisboa) i França (8 punts, a Madrid).

També va disputar diversos partits amb la Selecció catalana. En el mes de setembre de 1938 jugà contra el CRE Artilleria, i va ser el màxim anotador de la selecció anotant 8 dels 26 punts de l'equip. En el mes de setembre de 1940 va anotar 8 dels 23 punts que va anotar la catalana a la castellana al Gran Price. El 1942 va jugar el partit que representava el primer matx internacional del combinat català durant la postguerra. Ell amb 6 punts i Kucharski amb 15 van ser els màxims anotadors en la victòria davant l'Urania Genève Sport per 28 a 11.

En el mes de març de 1943 jugaria contra Castella, i a l'agost a Sabadell. El 1944 hi jugaria dos partits més contra Castella: un al Price de Barcelona i l'altre al Frontón de Recoletos. En aquests dos partits també hi participarien altres dos jugadors que van defensar la samarreta de la Penya: Kucharski i Peón.

El 1947, ja a la Penya, va tornar a jugar amb la selecció catalana, aquesta vegada enviada al Torneig de Niça per la Federació Espanyola per evitar el bloqueig de les autoritats, tal i com havia succeït als Jocs Olímpics de Londres. En aquella selecció també hi van ser Bassó, Oller, Gubern i Baró, entre altres, i van acabar en segona posició.