Frank Costello, provinent del Círcol Catòlic, va fitxar l'any 1975 per un Joventut que es debatia internament sobre si es devia fitxar o no a jugadors forans, tal i com feien Barça i Madrid. El jugador estatunidenc havia arribat al Círcol dos anys abans, i en el moment del seu fitxatge per la Penya era també pretès pel FC Barcelona, amb qui havia efectuat aquell mateix estiu una gira per Sudamèrica en condició de convidat pel club blaugrana.

Segons la normativa de l'època, pel fet de procedir d'un altre club espanyol no va poder participar a la lliga durant la primera temporada al Joventut, de la mateixa manera que tampoc va formar part de l'equip que aquell any va guanyar la Copa a Cartagena. Es va haver de conformar a jugar només a la Korac, una competició en que la Penya va ser semifinalista. En el seu primer partit oficial com a verd-i-negre va aconseguir 15 punts, davant el Wolfenbuttel alemany.

A la seva segona temporada al Joventut va poder participar a les tres competicions, però els resultats van ser força discrets: tercers a la lliga, semifinalistes a la Copa i eliminats a la lligueta en la competició europea. En el mes de juny va arribar a un acord per la seva desvinculació del club.

Sovint se'l considera erròniament el primer estranger de la Penya, honor que recau sobre Cuello. En realitat, Costello, es va convertir en el jugador que va obrir la porta a la contractació d'estrangers al Joventut. Des de la seva arribada, el fet de comptar amb jugadors estrangers a l'equip va deixar de ser un tabú o un desprestigi, i des de llavors l'equip no ha deixat de comptar amb jugadors forans en la seva plantilla.