Víctor Escorial va arribar a la Penya en el mes de juny de 1973 procedent del Picadero, per una xifra que voltava els tres milions i mig de pessetes i sent pretès tant per l'Estudiantes com pel Barça.

Va jugar tres temporades a la Penya guanyant la Copa del Generalíssim a Cartagena el 1976. Va ser el segon màxim anotador de la final, jugada davant el Reial Madrid, amb 22 punts, per darrera del seu company d'equip Juan Ramón Fernández (26) i del jugador de l'equip blanc Brabender (38). La temporada següent va marxar al Barcelona després que el Joventut complís l'acord subscrit amb el jugador de no fer efectiva la clàusula de retenció que llavors es podia aplicar als jugadors.

Va ser internacional amb la selecció espanyola en 31 ocasions, debutant amb l'absoluta davant la selecció de Cuba en el pre-europeu disputat a Mataró.